Skip to main content

Qui sóc?


Em dic Maite Pérez i vaig néixer a Igualada quan la ciutat bullia tèxtil. Els meus pares es van conèixer en una fàbrica de gènere de punt i la meva padrina tenia un cosidor on passava hores i hores. Cosíem i jugàvem. Recordo perfectament com em sagnava el dit la primera vegada que em vaig clavar una agulla!
Van passar els anys i com tot això m’agradava i se’m donava bé, vaig triar estudiar disseny de moda. Però coses de la vida; vaig acabar estudiant enginyeria tèxtil.
Després de treballar uns anys a la indústria, l’any 2000 vaig plegar doncs vaig ser incapaç de conciliar vida laboral i familiar. Va ser un dels moments més durs de la meva vida.
Per sort la vida és molt “cachonda” i en aquest moment és quan vaig començar a teixir a mà. Les estones que estava amb els meus fills, acompanyant-los mentre jugaven o feien els deures; teixia bàsicament en rodó. Vaig teixir quilòmetres i quilòmetres de fil doncs m’adonava que allò em descarregava mooolt i m’agradava.
La cosa es va anar sofisticant a mesura que es van anar fent grans i disposava de més temps i vaig perdre la por a teixir jerseis gràcies a la meva amiga Mercè i a la tia Dolores.
Ara de “gran” he creat aquests alter ego: maite morti. La morti dona classes aprofitant el que sap la Pérez. Surt a les xarxes socials, mostra el que fa i s’experimenta.

Fent aquest camí m’he adonat que és el que m’agrada i em fa bé. També he resolt que això és al que vull dedicar-me i compartir amb tu, si vols.

Una abraçada!

Aprofito per donar les gràcies a totes les dones de la meva família, en especial a la Rufi, la Joaquina i la yaya Maria per transmetrem el seu coneixement i molt més.


QUÈ TRAURÀS DE VENIR A LES MEVES CLASSES i QUÈ EM DIFERENCIA?

En les meves classes aprendràs a teixir les peces bàsiques amb diferents tècniques, perquè les puguis adaptar als teus gustos i necessitats. Per mi, el que és bàsic, és bàsic!

També aprendràs a interpretar gràfics i patrons, doncs hi ha moltíssim contingut tant en paper com a les xarxes amb el que barallar-te en el teu recorregut com a teixidora.

Equivocar-nos i desfer, o no…! Acceptar les imperfeccions (les del teixit i les pròpies!) Aquesta part ens posa en escac mat, m’encanta!

Acabar una peça física posa a parir la voluntat, la paciència, la constància… però és un goig infinit quan l’has enllestit i pots reconeixes el camí fet en cada punt! És un subidon d’amor per tu mateixa!

Que la peça que has teixit et quedi bé, et caigui bé, et sentis a gust i te la posis! Tinc una habilitat especial per això, tot i que de vegades passen coses inesperades, ups!

De vegades em poso ronya amb les meves alumnes perquè parlen i com a conseqüència es perden entre els punts i no dono l’abast a rescatar-les! Tot i això, la meva intenció és que surtis de la meva classe millor del que has entrat.

Ah i la creativitat també la toquem… Com et deia al principi, jugar amb els bàsics i anar evolucionant com els Pokémons és molt emocionant, es poden fer un munt de bestieses!