Por a decidir jo sola

Els meus pares amb tota la seva bona intenció em varen transmetre la seva por a equivocar-se. Per protegir-me: vigila, uix; vols dir? Estigues alerta; això no és la nostra manera de fer; per què has de fer això? T’estàs saltant les normes! Els camins nous els han fet por i ho entenc, a mi també me’n fan!

Amb cinquanta-quatre anys això em fa un nosa insostenible. Per què? Perquè no em deixa ser. Sí, tinc por, però vui continuar fent camí.

Amb els anys havia substituït els meus pares pel meu home o per alguna amiga i continuava preguntant. Les respostes que obtenia eren respostes fetes des de la protecció, és clar. M’he adonat que és millor equivocar-se prenent una decisió pròpia, que encertar seguin el consell d’un altre. Aquesta idea l’intento aplicar en la relació amb els meus fills i amb el meu entorn. Només sabem el que passa dins nostre. Quan més estimem més els volem protegir. Ser objectius requereix un centrament i una humilitat importants. Dir el primer que ens passa pel cap és el que fem sovint i la pifiem.

Amb això no vull dir que no ens ajudem, que demanem consell; però que ho fem amb cura, després d’haver-ho rumiat com les vaques. Importantíssim: triar la persona adequada. Ella serà la que ens faci les preguntes que ens ajudaran a trobar les pròpies respostes.
Què en penses?