Per què morti?
Morti per morta, però en més suau, per no espantar, per no espantar-me.
Gràcies a la Mort valoro i agraeixo el que em fa bé, el que tinc i per altra banda recordo que tot és transitori, que res és per sempre. Aquest pensaments em donen coratge per ser el que crec que soc, per intentar el que crec que val la pena. I si fracasso no passa res: la Mort s’ho acabarà emportant tot: la ilusio del més valuós, més important; el patiment i el que ni fred ni calor. Saber que em moriré no sé quan, dona emoció i valor a la meva vida. M’agrada la teoria dels Hindús: només t’emportes a l’altre barri allò que has après, integrat, viscut.
Rellegeixo les meves paraules i sí, però que és el que m’ajuda a valorar la mort?, què em fa bé? En aquest punt de la pel·lícula, em rendeixo que és l’amor el número u. La velocitat (relació espai/temps) està en segon lloc del rànquing. Amor a mi mateixa primer i a l’altre tot seguit, a una velocitat de creuer que pugui pair, gaudir.
M’agrada intentar-ho, ho faig, insisteixo.
Quina relació tens tu amb la mort?
Comentaris (2)
Els comentaris estan tancats.
No és relació, la relació comporta distància i decisió. La mort és inherent a la vida, són dues paraules però és una única circumstància i si deixem de pensar-hi ens quedem d’una peça quan la veiem a prop.
En primer lloc, agrair-te pel teu comentari i expressar que coincideixo plenament amb les teves paraules sobre la mort. Potser vaig triar la paraula ‘relació’ precisament perquè, a la nostra cultura, no se la viu com una cosa totalment inherent a la vida. Una abraçada.