La meva àvia murciana era una dona de la terra.

De vegades sento el ressò del patiment de les meves avantpassades, el ressò del seu dolor.

Morti per morta, però en més suau, per no espantar, per no espantar-me.

És el somni que molts tenim: controlar la nostra imatge en el món; ha, ha, ha, impossible!

Els meus pares amb tota la seva bona intenció m’han transmès la seva por a equivocar-se. Per protegir-me sempre m’han dit:
vigila, uix; vols dir?